5 de abril de 2006

Sucre

Mirar com el cafè puja pel dau de sucre, poc a poc, cap amunt, arribant al moment gloriós del cim, i tot i així, mes i mes cafè pujant, essent xuclat fins la saturació.
I que just en aquest moment de no poder mes, tots els granets de sucre perdin cohesió, perdin les formes i s’esfondrin, convertint-se en una pasta fosca i melosa, que desborda la cullereta molt poc a poc, però irremediablement.
Envolta’m. No permetis que fugi. No em perdis de vista. Dema potser nomes trobaràs una taca de sucre desfet al coixí...

5 formas de verlo:

namaga dijo...

hi sóc a temps?
las margarides?

vaaa

namaga dijo...

uauu! xiuxiueig, això el meu país se'n diu declaració d'amor

namaga dijo...

Sra. Carmen Griss desprès d'ensucrar-nos amb el seu fantàstic post, crec que li canviaria el nom per Carmen de Pols de Sucre

Carmen Griss dijo...

Gracies gracies, no seria res sense vosaltres, les meves fans :-D

Anónimo dijo...

best regards, nice info » »